L'animació fa passos de gegant en la nostra indústria i en el panorama cultural, podent presumir d'oferir pel·lícules molt diferents a una audiència inquieta i exigent. Varietat d'estils, tant en la forma com en el contingut. Jocs hàbils amb l'estètica, audaces decisions tècniques i experimentació en una clara cerca de noves històries, com és el cas de ‘Dispararon al pianista’. Entre les produccions nacionals estrenades en l'actual temporada cinematogràfica se situa aquest nou viatge compartit per Fernando Trueba i Javier Mariscal.

‘Dispararon al pianista’, eloqüent títol, descriu el periple d'un periodista musical que es veu sumit en la recerca de la desaparició d'un jove pianista brasiler a la ciutat de Nova York, en els anys 60s i 70s. Entre els traços en moviment sonen els acord de Joao Gilberto, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Vinicius de Moraes, Antonio Carlos Jobim, Joao Donato, Toquinho, Bill Evans, Bec Valdés, Tamba Trio o Ella Fitzgerald, entre altres grans noms de la bossa nova.

Sens dubte, el cinema d'animació nacional ofereix mil i una possibilitats. ‘Dispararon al pianista’ és una d'elles. Remitent a un public variat, amant de la cultura en general i de la música en particular, al marge del seu interès purament audiovisual. Trueba i Mariscal van estar nominats a l'Oscar com a millor pel·lícula d'animació amb ‘Chico i Rita’ i van guanyar nombrosos guardons.