Benvinguts a L’edat de pedra de Paco Roca, i el que va venir després.

Des que La Cúpula va publicar l’any 2001 el seu primer treball professional, àlbum rere àlbum, Paco Roca s’ha convertit en un dels referents més destacats del còmic nacional i internacional. Amb un estil propi, sempre en evolució, i abordant temes com la memòria, el pas del temps, la solitud o la família, unit a la seva capacitat per explicar històries profundes i colpidores, Paco connecta íntimament amb el lector i li transmet emocions universals. Perquè dibuixa molt bé, però és que escriu i narra encara millor.

Però sempre va ser així?

Doncs no, no sempre va ser així. Paco va néixer el 1969 i, com tothom, va tenir la seva pròpia edat de pedra: una etapa d’il·lusió i aprenentatge. Fascinat per l’animació i els còmics, preferia un llapis a una pilota. De ben jove feia fanzins casolans, dissenyava falles o utilitzava retoladors com a única manera de recordar L’imperi contraataca, aquella pel·lícula que tant el va impressionar. Per sort, Antonia, la seva mare, va guardar molts d’aquells gargots.

I Paco seguia dibuixant en el seu entorn habitual: a l’escola, per a la falla, per als amics o, més endavant, acabada l’Escola d’Art, per a revistes, agències de publicitat i, potser amb interessos més mundans, per a les discoteques de moda.

Fins que, a la segona meitat dels noranta, després de publicar alguns relats eròtics a la revista Kiss Comix, va començar a col·laborar a El Víbora, una de les publicacions insignes de l’època.

I és precisament d’aquesta etapa de la qual parla aquesta mostra. De tots aquells treballs que pocs autors, amb el prestigi de Paco Roca, s’atrevirien a mostrar. Obres que revelen els seus orígens, la seva ingenuïtat, la seva evolució, la seva constància i els seus dubtes al llarg d’uns anys en què mai va deixar de dibuixar. Perquè dibuixar és essencial. És una forma d’expressió personal i creativa que, des de petits, ens permet explorar i comunicar emocions. Després de la infància, la majoria ho deixem de fer, però ell mai no ho va fer.

Des d’aleshores fins avui, tot allò que dibuixa Paco ja ho coneixem: El joc lúgubre, Fills de l’Alhambra, El far, Arrugues, Els carrers de sorra, Emotional World Tour, Senderes, L’hivern del dibuixant, Els solcs de l’atzar, La casa, La cruïlla, Confessions d’un home en pijama, El tresor del Cigne Negre, El dibuixat, Retorn a l’Edèn, L’abisme de l’oblit… i moltes il·lustracions més.

Benvinguts a L’edat de pedra de Paco Roca, i el que va venir després.