La habitación de las monstruas és un còmic que indaga en la representació històrica dels cossos de les criatures mitològiques femenines occidentals. Des de les esfinxs fins a les sirenes, passant per la quimera, la medusa o l'hidra, el còmic aborda els atributs “monstruosos” que s'han associat aquestes figures, i explora com han evolucionat cap a noves relectures sexualitzades, tal com passa – per exemple – amb la sirena, la concepció original de la qual (un ésser perillós d'arpes esmolades, meitat ocell, meitat dona) ha mutat en un símbol de la sensualitat en el tatuatge o l'animació.

El còmic es desenvolupa en un món en el qual les dones es vesteixen per a allunyar la mirada masculina, acollint-se al lema de “La por ha de canviar de bàndol”. En una societat misògina, aquestes “monstruas” exageren el seu aspecte aberrant com a mecanisme de defensa. Ales de ratpenat, cua de drac, potes de gallina, cos de cabra, escates, plomes, banyes... A través de les seves disfresses, les protagonistes de l’habitación de las monstruas desafien un món que les jutja pel seu físic i per la seva condició femenina.